L'esperava tota la sala amb impaciència. Se sabia protagonista, així que no li importava. Fins a altes hores de la nit havia estat amb ell, acabant de certificar la seva unió. Sabia que la lògica i el protocol establien que ella havia d'arribar més tard, però el volia posar a ratlla des del primer moment. I, sobretot, volia que tothom ho veiés. I va aparèixer, vestida de blanc, amb l'acord que els lligava a la mà, convençuda que la seva relació perduraria. Satisfeta per haver evitat que ell es fixés en altres, tot i que, la veritat sigui dita, mai li havia fet gaire por la competència. Sabia que ella no era l'amor de la seva vida, però era conscient de que era la millor de les candidates que ell havia trobat. A més, havia aprofitat el poder i la influència de la seva família per poder-lo convèncer que el seu futur amb ella seria més fàcil. Volia entrar a casa d'ell i sentir-s'hi propietària, aprofitar els lligams del pacte per manar-hi; no pretenia prendre-li el lloc, però sí marcar les línies del que volia que fos la seva nova casa. Feia dies que actuava així, aparentant naturalitat i exclamant als quatre vents que aquella casa també era seva. Quan ell rebia a casa la família política, ella feia d'amfitriona. I tenia l'esperança que amb el temps ell s'hi acostumaria.
Estava cansat. Havia aconseguit l'objectiu però no pensava que hauria de cedir tant. Tampoc li molestava gaire. Sabia que la lògica i el protocol establien que ell havia d'anunciar la unió primer, però sabia que si li cedia el protagonisme a ella s'estalviaria alguns problemes. En el fons, formava part del tracte. Ella no era l'amor de la seva vida, però era la candidata amb la que se sentia més a gust. A més, havia d'aprofitar el poder i la influència de la família d'ella perquè creia que si es feia l'amable podria aconseguir els seus objectius. Per això li donava gairebé tot el que ella volia, per tenir-la contenta, sense pensar que potser havia deixat de manar a casa seva. No tenia por de reconèixer davant tothom que la seva unió era de conveniència. De fet, sovint li deia a ella que tenia altres candidates, i fins i tot va arribar a filtrejar amb una altra per posar-la gelosa, però ho va fer amb tan poca convicció que ningú li va seguir el joc. Se sentia una mica derrotat. Ho havia aconseguit, i tirava endavant alguns projectes que tenia previstos, però seguia amb la sensació que ella li havia guanyat la partida, que ara ell manava una mica menys a casa seva, que no tenia millors perspectives per aconseguir algunes fites difícils. Però era el millor que podia fer. Així que seguiria anant tirant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada